2011

Bon dia!!!

Avui és l’últim dia de l’any i per això la meva publicació deixarà una mica de banda els temes acadèmics i la meva preparació per algun dia esdevenir mestra, i em centraré en fer un petit resum d’aquest any.

Si hagués de dir en una paraula el que ha estat per a mi aquest 2011, sens dubte la paraula més apropiada seria DECISIONS, ja que he hagut de prendre’n diverses. Entre elles una molt important que marcarà la meva vida, el meu futur. Òbviament parlo de deixar Biologia per iniciar-me en aquest món de l’educació. Un món on fa relativament poc que m’he introduït a fons, però que m’està semblant interessant, apassionant i que m’està captivant dia rere dia. Realment crec que aquesta no ha estat només la decisió més important que he pres aquest any, sinó que probablement sigui una de les decisions més encertades que he pres mai. Perquè encara que el 2011 m’ha portat algun que altre maldecap, mai m’havia sentit tant complaguda amb mi mateixa.

En resum ha estat un any ple de moments diferents; millors, pitjors, més fàcils o difícils, feliços i no tant feliços... En el qual he estat envoltada de persones amb motivacions diverses, d’orígens distints, amb objectius diferents... Però ha estat un any en el què no puc dir que no he estat FELIÇ!

Moltes gràcies a tots!!!

I ara només em quedat desitjar-vos el millor per aquest proper any que ja s’apropa. Que gaudiu d’una bona salut, que pugueu envoltar-vos de qui més estimeu, que feu realitat els vostres somnis, però que sobretot feu front a les adversitats i sigueu feliços!!!

Un petó i Feliç Any Nou!!!

Laura.

Nadales en LS

Porto uns dies estudiant pels exàmens que farem a la tornada de les vacances i avui, entre d’altres coses, he tractat el tema de les nadales. Un tema molt apropiat per l’època del any en que estem.

La nadala és una cançó viva que recrea tot allò que trobem al cicle nadalenc; és a dir el naixement de Jesús, l’anunciació, l’adoració...

Però també és una cançó que mostra elements del costumari popular, d’àmbit social i col·lectiu.

Haver estudiat aquest tema, juntament amb un vídeo que han posat avui al telenoticies, m’ha fet pensar com celebren el Nadal les persones sordes o mudes, com canten nadales i com la societat sovint s’oblida d’aquest col·lectiu.

Per això m’he estat informant i he trobat diversos vídeos on és canten nadales per a persones sordes o mudes en llenguatge de sords. Aquí os deixo una de les nadales que més m’agraden i per suposat també la canten en llengua de signes.

Passeu unes bones festes!

I canteu moltes nadales!!!

Per cert un dels meus propòsits per al proper any és aprendre una mica més sobre aquest llenguatge tant peculiar i universal!

Laura.

El llibre de les caricies

Desprès d'uns dies carregant les piles i celebrant els Nadals envoltada de les persones que més estimo, torno per parlar-vos de l'últim dia del semestre.

Va ser un dia especial, diferent, en el qual vaig assistir a unes presentacions sobre el treball d'identitat i territori (del qual os vaig parlar fa uns dies) i després vam realitzar la cloenda del seminari, del primer seminari on hem creat un grup difícil d'oblidar, on ens hem pogut conèixer d'una forma més personal...

El nostre tutor, en Miquel Àngel fa uns dies ens va proposar acabar aquesta aventura amb una activitat que s’anomena el llibre de les carícies. Consisteix en escriure, de cada company, una sèrie de qualitats. Realment, si soc sincera, al principi pensava que era una activitat més i no esperava que la gent fos tant profunda. Quan realitzava les valoracions dels meus companys hem vaig adonar que podia esdevenir una tasca difícil o més aviat complicada, però que esdevenia gratificant poder dir tot allò que jo pensava que era destacable d’ells.

Però realment la millor part d’aquesta activitat va ser quan cadascú va poder llegir el que la resta pensava d’ell. En aquell precís instant totes les nostres cares eren dignes de poder admirar... Personalment hem vaig quedar molt sorpresa de tot el que els meus companys van escriure. Soc una persona força insegura i realment, conèixer tot el que la resta pensa de mi i saber quina impressió deixo ha estat una experiència gratificant, que probablement repeteixi en algun moment de la meva vida...

Ara només hem queda afegir que sempre guardaré el meu llibre de les carícies!!!

I desitjar-vos que acabeu de passar unes bones festes!!! ;)

Laura.

Mirades a l'educació que volem

Bon dia!!

Avui m’agradaria parlar-vos d’un llibre que he llegit a seminari. Es diu Mirades a l’educació que volem i expressa d’una forma molt gràfica aspectes antagònics que trobem a l’educació actual.

Durant les últimes sessions de seminari hem dedicat una estona a elaborar un pòster similar a un capítol del llibre. La meva companya Mireia i jo hem decidit tractar aspectes com la monotonia i la espontaneïtat, ja que volem posar èmfasis en les diferents formes de plantejar una classe. També volem cridar l’atenció del lector per tal de que consideri que creu més oportú, si planificar fins l’últim segon a l’aula o donar temps per a l’espontaneïtat.

Personalment, com a futura mestra, crec que és bo tenir una idea general del que es vol fer, però cal tenir en compte que hi ha molts factors que poden influir en una activitat preparada, com per exemple: el clima, l’estat físic i anímic dels nens o simplement pot fallar aquell programa que volies utilitzar. És per aquest motiu que els mestres hem de tenir una gran capacitat d’improvisació. Ara per ara no hem considero ni molt menys una experta en el tema, però espero que durant els propers anys, durant la meva preparació per ser mestra pugui millorar.

Que passeu un bon dia!

Laura.

Jules Verne i La volta al món en 80 dies

Bona nit!!!

Avui os vull parlar d’un projecte que hem realitzat a l’assignatura de TIC. Consisteix en elaborar una pàgina web sobre un personatge educatiu. La web ha de contenir una activitat educativa per alumnes de 6è de primària.

El meu grup i jo, desprès de valorar molts personatges diferents, ens vam decantar per Jules Verne. A la nostra web podreu trobar la seva biografia, les seves obres més rellevants i tot allò que tingui relació amb la seva novel·la La volta al món en 80 dies. Trobareu un resum de l’obra, una breu explicació dels personatges principals i totes les pel·lícules i series que s’han fet sobre la novel·la. També podeu trobar una activitat educativa orientada a l’alumnat de 6è de primària, però que es pot adaptar a altres cursos. Aquesta activitat consisteix en estudiar d’una forma diferent, més participativa i implicant d’una forma directa als alumnes, la geografia i la cultura dels països que visita el protagonista de l’obra, en Phileas Fogg.

Us deixo el link de la web per a que la podeu veure i tafanejar: https://sites.google.com/site/viatjantambwilly/

Desitjo que us agradi.

Laura.

Seminari

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos del meu seminari. Però abans cal que os expliqui que és. Forma part dels mòduls contextos i processos educatius I i II. És una classe petita en la qual només som 12 alumnes: la Blanca, la Mireia, la Maria, la Judith, el Genis, el David, el Samu, l’Abel, el Bernat, la Cristina, l’Ariadna i jo. 
I el nostre professor, és alhora el nostre tutor, el Miquel Àngel.

Cada setmana realitzem dos classes de seminari, és a dir 4 hores, en les que tractem temes relacionats amb altres assignatures, amb lectures que tenen a veure amb la nostra futura professió, etc. Però el nostre seminari és especial, diferent a la resta, nosaltres també parlem de les nostres vides, inquietuds i preocupacions, fet que ens ha permès crear un grup, un bon grup. El semestre que bé seguirem tenint seminari, però el tutor serà un altre i els companys també variaran, fet que hem provoca certa tristor ja que crec que serà difícil que algun cop tornem a coincidir tots.

Per tal de fer un petit “comiat”, la setmana que ve a l’última hora de seminari celebrarem el Nadal i entregarem als nostres companys “El llibre de les carícies”. Aquest llibre consisteix en escriure qualitats dels nostres companys de forma anònima. El resultat serà que cadascú tindrà el seu llibret on trobarà escrit allò que la resta pensa d’ell, les seves qualitats més destacables, etc. Encara que sembli un treball senzill realment és complicat explicar tot el que penses d’una persona en tres paraules o frases curtes, però contra més esforç i interès li dediquem millors resultats obtindrem. Em fa una mica de por el que diran els meus companys de mi, però estic desitjant poder-ho llegir i alhora veure les cares que posen ells quan llegeixin el que jo he escrit.


Laura.

Són adequats els horaris i les vacances escolars que tenim a Catalunya?

Bona nit!!!

Com ahir, avui hem tornat a realitzar un debat. L’últim que farem a l’assignatura Societat, família i escola i realment és una pena ja que considero que ha estat una activitat enriquidora i molt interessant.

La pregunta central del debat era: Són adequats els horaris i les vacances escolars que tenim a Catalunya? Realment és una pregunta molt interessant que genera opinions diferents i que cada estiu esdevé noticia. Cal dir que ha estat un dels debats més interessants que hem presenciat, en el qual els dos grups han participat activament i han mostrat les seves opinions al respecte. Ha estat un encert, per part de l’equip que defensava l’estat actual, el fet d’assolir rols ja que alguns dels membres han sabut interpretar a la perfecció aquest paper. L’altre grup tampoc s’ha quedat enrere, demostrant en tot moment que potser cal valorar un canvi, ja que l’escola ha d’adaptar-se a la societat i a l’inversa.

Personalment, crec que probablement les vacances escolars són extremadament llargues, però a la vegada considero impossible realitzar classes amb alumnes de primària al mes de juliol o agost. Potser el problema no és només el fet d’un canvi del calendari, sinó també una millora de les infraestructures (introduint sistemes de refrigeració) que ara per ara és impossible degut a l’estat actual de l’economia. Quan disposem d’aquests sistemes que ens facilitaran la tasca, podrem parlar d’un canvi en les vacances de l’alumnat. 

Pel que fa els horaris i l'aplicació de la famosa sisena hora, la resposta no és sí o no, la resposta depèn de com s’utilitzi aquesta sisena hora. Si durant aquesta hora extra l’alumnat no rendeix o es troba massa cansat potser no seria útil; en canvi, si l’utilitzem per repassar continguts amb un alumnat motivat i entregat serà una hora molt profitosa. Però és clar aquí el que importa no és la quantitat sinó la qualitat.

I vosaltres que en penseu sobre les vacances i els horaris de les escoles?

Laura.

L'escola inclusiva és una utopia?

Aquesta tarda a Societat, família i escola hem pogut tornar a gaudir d’un debat. Aquest cas el tema central era: l’escola inclusiva és una utopia?

Els participants han valorat els pros i els contres de les escoles inclusives, sobretot pel que fa els nens amb deficiències tant físiques com psíquiques. Des del meu punt de vista han tractat massa per sobre la inclusió dels alumnes amb unes capacitats elevades o superiors a la mitjana i també m’hagués agradat que parlessin d’una escola inclusiva no només pels alumnes que presenten dificultats sinó també d’aquells que es veuen apartats del sistema actual per tenir uns pensaments diferents o per procedir de llocs d’origen molt diversos.

Bona nit!

Laura.

La lengua de las mariposas

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos d’una pel·lícula que vam veure a l’hora de seminari. Es diu “La lengua de las mariposas” i està ambientada en un poble gallec durant l’època de la Segona República. És una pel·lícula ambientada en el segle passat, però probablement hi ha petites coses que actualment encara en serien útils, sobretot pel que fa l’àmbit educatiu.

El protagonista, en Moncho és un nen que pateix asma i no ha pogut anar a l’escola durant força temps. Al inici de la pel·lícula té por de retornar-hi perquè pensa que el nou mestre el pegarà, tal i com feien els que havien tingut el seu germà o el seu pare. Però quan s’adona de que això no succeirà, descobreix el seu interès per l’aprenentatge.

Deixant a una banda la temàtica històrica i política que mostra la pel·lícula, voldria destacar la pedagogia que imparteix el mestre del poble. Un mestre republicà, progressista que introdueix un nou mètode educatiu.

El mestre, principalment, parla de llibertat, de la gran importància de poder expressar-se amb total llibertat. Destaca la experiència com la millor manera d’aprendre. És per això, que realitza classes passeig amb els seus alumnes, en les quals observen la natura. Aquestes classes sovint es realitzen amb el protagonista. Aquests dos personatges, mestre i alumne, creen un gran vincle, fet que facilita l’aprenentatge. Es pot observar com el nen admira al seu professor, això permet que la seva relació vagi més enllà de l’escola.

No vull revelar-vos el final de la pel·lícula, només dir-vos que si la veieu observareu el que os he explicat i molts altres detalls que realment magnifiquen la figura d’aquest mestre.

Laura.

Escola Camí del mig

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos d’una escola de Mataró que es diu Camí del mig i que vaig tenir el plaer de visitar i conèixer més a prop per tal d’aprofundir una mica en com treballen les escoles l’educació emocional.

És un centre públic on la immigració és molt present, fet que comporta grans diferències culturals. Per això treballar el sentiments, les emocions i l’empatia és una tasca fonamental i necessària.

Quan vaig visitar l’escola vaig poder parlar sobre l’educació emocional amb alguns mestres del centre i membres de l’equip directiu; també vaig assistir a algunes classes dels alumnes de 6é A, i vaig observar la decoració on també les emocions són presents.

L’escola treballa l’educació emocional durant totes les etapes. Tot aquest treball es realitza d’una forma transversal, és a dir no centren les seves ensenyances en una assignatura concreta, sinó que consideren que qualsevol moment pot ser bo per treballar les emocions del seu alumnat i iniciar-los en l’aprenentatge social.

Durant l’estada al aula vaig poder observar com els nens eren capaços d’expressar els seus sentiments en tot moment sense cap tipus de vergonya, a pesar de la meva presència. Això demostra que els mestres són capaços de transmetre a la perfecció la importància que tenen les emocions i, encara més, el fet de respectar els uns als altres.

Una de les eines que utilitzen per treballar l’educació emocional és el racó de les emocions. On podem trobar els passos que cal seguir quan un es troba enfadat, neguitós o si té un problema que no sap com resoldre. Al costat d’aquest racó sempre hi ha una cadira on els nens seuen per meditar i reflexionar. Quan han trobat el problema que els preocupa l’escriuen en un paper i l’enganxen a aquesta cadira i quan el resolen, individualment o en grup, llencen el paper. Quan algú està assegut a la cadira la resta no el molesta, ja que valoren molt aquesta activitat. Aquest objecte els permet reflexionar, pensar en els seus sentiments, les preocupacions i els problemes, per això li tenen un gran respecte.

Un altre projecte que ens agradaria destacar és la cura d’un ou durant dos dies. Aquesta activitat la van realitzar els mateixos alumnes que hem conegut, durant el curs anterior. La seva tutora comentava amb molt d’entusiasme els resultats d’aquesta experiència. Molts nens van deixar de jugar a futbol a l’hora del pati per tal de cuidar el seu ou, d’altres van escollir amb cautela qui el cuidaria quan ells no podien, etcètera. Com era d’esperar no van sobreviure els 25 ous, però òbviament la finalitat d’aquesta activitat no era la supervivència de l’ou; sinó que el que l’equip docent del centre pretenia era crear un sentiment d’empatia en els seus alumnes, és a dir que aprenguessin a posar-se a la pell dels altres.

És difícil que persones tan petites i que generalment encara no han tingut temps de viure moltes situacions diferents esdevinguin empàtiques, ja que no tenen suficients experiències, ni pròpies ni vistes en pel·lícules o televisió o fins i tot llegides en una novel·la, que puguin assimilar a allò que li succeeix a l’altra persona.

En aquesta escola sovint analitzen els punts forts i els que han de millorar tant individualment com quan treballen en grup. Recorren moltes vegades al treball cooperatiu ja que els permet treballar aspectes com l’empatia o el sentiment de grup. Valoren molt els sentits, especialment el tacte i el contacte visual i per això intenten que els alumnes aprenguin a utilitzar-los, ja que transmeten una major confiança i proximitat al l’hora d’expressar els pensaments més íntims. Realitzen programes d’escolta activa. I per suposat, fomenten i treballen el respecte, respecte entre alumnes, per a la comunitat i per a tot allò que els envolta. En definitiva, intenten aportar als seus alumnes un aprenentatge social, més humà. Tot això ho fan mitjançant projectes que encara que es repeteixin mai obtindran els mateixos resultats, ja que depenen molt de cada alumne i de les necessitats del grup.

La visita a aquest centre ha estat molt important per a mi, ja que m’ha ensenyat algunes formes de transmetre als meus futurs alumnes la gran importància de les emocions i m’ha permès recordar que qui primerament ha de treballar per obtenir una societat més humana i justa són els mestres.

Només vull afegir que he pogut conèixer moltes metodologies més, però ja os las presentaré d’una forma més detinguda.

Per últim, m’agradaria saber que en penseu vosaltres de l’educació emocional a les escoles.

Laura.

Va de mestres (3)

Bon dia!!!

Avui os deixo l’últim fragment de Va de mestres. Tracta sobre el que és un mestre, un bon mestre.

“L’ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que pots decidir no actuar com a mestre les vint-i-quatre hores del dia, també és cert que durant aquestes vint-i-quatre i totes les altres vint-i-quatre hores que vinguin al darrere viuràs com a mestre. Això vol dir que miraràs sempre amb una sensibilitat especial els infants i els joves. Això vol dir que sempre buscaràs la manera de fer entenedor per als altres cada un dels aprenentatges interessants que facis en aquesta vida. Recorda, que l’important no és saber moltes matemàtiques o molta llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o a través de la llengua. Un bon mestre sap fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana. Un bon mestre ensenya allò que és, és a dir una manera de fer front a la vida, i és allò que ensenya, perquè pensa l’experiència humana a través de la plàstica, de l’educació física, de la llengua o de les matemàtiques. És per això que afirmem sense cap mena de dubte que has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre.”

Penso que aquest fragment descriu a la perfecció a un mestre, a un bon mestre, que estima i desitja la seva professió. Comparteixo amb els autors totes i cadascuna de les paraules d’aquest fragment. Aquestes em permeten adonar-me’n de que això és el que desitjo ser. De que totes aquelles mirades de complicitat amb un grau de sensibilitat elevat que dedico als infants que passen pel meu davant, de que el fet d’intentar transmetre a la gent que m’envolta tota allò que jo considero interessant i rellevant, no són més que mostres que reafirmen els meu interès i potser també vocació pel que fa aquesta apassionant professió. Professió, però que inevitablement portes a la sang i la qual mai deixes d’exercir, fet que potser en algun moment pot esdevenir un problema.

Jo com estudiant, perquè realment no soc res més que una estudiant, crec que una qualitat imprescindible d’un bon mestre és viure allò que ensenya, tal i com comparteixen en Jaume Cela i en Juli Palou.

Espero que el petit tast que os he volgut fer os hagi agradat.

Laura.

Va de mestres (2)

Bon dia!!!

Avui , tal i com vaig anunciar, os deixo un fragment del va de mestres que tracta sobre les activitats extraescolars dels nens. Crec que és un bon tema de reflexió i m’agrada molt com intentem plasmar-ho els autors del llibre.

“La vida s’ha sobreaccelerat i els adults estem angoixats, perquè ens fa por que els nostres fills i filles perdin el tren de la modernitat, i aquest tren, segons sembla, només passa una vegada a la vida i cada vegada passa més aviat. Aleshores tendim a omplir les agendes de les criatures amb tota mena d’activitats. Dilluns música, dimarts anglès, dimecres plàstica, dijous ballet, divendres esport. Tot ben regulat o ben controlat. No podem deixar res a l’atzar. Els més menuts tenen agendes de primer ministre i, és clar, van de bòlit i l’estrès ja no és una manifestació malaltissa i exclusiva del món dels adults. Si no ens aturem, aviat enviarem al psicòleg una criatura de tres anys profundament preocupats perquè encara no sap nedar.”

Aquest fragment reflexa la meva preocupació sobre la vida dels infants després de l’escola. Actualment penso que hi ha dos tipus de nens: per una banda aquells que tenen agendes de primer ministre, tal i com es cita al llibre; i per l’altra, aquells que es passen les tardes davant del televisor. I, es clar, cap de les dues opcions és apropiada.

La primera crea un estrés en els més petits, ja que al acabar l’escola es dirigeix amb presses cap a l’activitat del dia. La realitzen, no sempre amb ganes ja que sovint trobem infants que fan les extrascolars que els pares creuen més adients sense valorar l’opinió o el desig del nen. I quan acaba ràpidament marxen a casa per acabar els deures o estudiar, dutxar-se, sopar i anar a dormir. Aquets nens no tenen temps per a jugar i descansar, per fer allò que vulguin, ja que tenen programat cada segon del dia.

Respecte els nens que es passen la tarda asseguts davant del televisor he de dir que aquets disposen del temps que necessitin per fer les tasques de l’escola, per dutxar-se i sopar amb tranquil·litat i per jugar. Però generalment dediquen poques hores al joc i moltes més a estar escarxofats davant del televisor jugant a videojocs o veient programes, molt sovint, inadequats per a la seva edat.

L’ideal seria que tots els nens poguessin realitzar alguna activitat que els agrades i millor si els permet realitzar alguna mena d’exercici físic, ja que molts nens d’avui en dia presenten una preocupant desgana a l’hora de realitzar esport. Però no pas tota la setmana hauria d’estar dedicada a aquestes activitats, sinó que cal deixar tardes en les que els nens puguin tenir temps per realitzar les tasques de l’escola i sobretot per jugar, ja que el joc és l’activitat que millor defineix l’infància, és quan els nens poden crear els seu propi món.

Laura.

Va de mestres (1)

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos de Va de mestres, un llibre que he llegit a Seminari i que realment m’ha fascinat.

Aquest llibre està escrit per en Jaume Cela Ollé i en Juli Palou Sangrà. Va dirigit a totes les persones que els interessa l’educació, però principalment per aquells que s’inicien en aquest món, per a futurs mestres com jo.

El llibre consta de molts capítols curts i cadascun porta a la reflexió d'un tema diferent, transcendental o no, de l’àmbit educatiu. Està escrit d’una forma molt propera que sovint m’ha portat a imaginar una conversa entre els autors i jo mateixa, la lectora.

M’agradaria destacar alguns fragments del llibre per això durant els propers dies publicaré un fragment i comentaré la meva tria.

Avui començaré amb un que fa referència a les pors que sorgeixen una vegada t’has graduat.

“Un dia tindràs el títol a les teves mans. Oficialment, seràs mestre. Potser aquest dia et caldrà esforçar-te perquè la paperassa oficial no et sedueixi. Escolta, quan arribi l’ocasió, la veueta que des d’algun racó de dins teu et dirà, plena de seny i tendresa, que amb el títol a la mà l’únic que s’inicia és un camí ple d’incerteses. Però no tinguis por. O, més ben dit, no deixis que la teva por impedeixi que els altres puguin confiar en tu.”

He escollit aquest fragment ja que penso que descriu força bé allò que sentiré quan em graduï i tingui el títol a la mà. Sembla que encara quedi molt de temps per a que això succeeixi, però realment sense pràcticament ni adonar-me’n arribarà el dia en el que hauré d’assolir una tutoria i enfrontar-me allò que més por em fa d’aquesta professió: els pares i la paperassa. Pel que fa a la paperassa potser no podríem anomenar-ho por, sinó més aviat és allò que considero més pesat i avorrit. Realment només és temps i dedicació.

En canvi, les reunions amb els pares si que m’atemoritzen una mica, ja que són ells els que observen amb lupa tot el que realitzes, són ells els que jutgen la teva tasca com a mestre, són ells els que et confien l’educació de les persones que més estimen. És per això que en cap moment han de veure’m nerviosa, dubtar o amb por, ja que llavors deixarien de confiar en mi. Aquest és un gran repte que espero assolir de manera satisfactòria quan arribi l’ocasió, per això valoro molt el poder escoltar a persones que han viscut aquesta experiència i intenten transmetre petits consells per quan tot això esdevingui real, persones com els autors d’aquest llibre o el Víctor, un exalumne de Blanquerna que va participar a la taula rodona que vam presenciar durant la SAE.

Laura.

Les TIC substituiran l'escola actual?

Ahir dilluns, durant l’assignatura Societat, família i escola va tenir lloc el segon debat. Aquest cop els meus companys debatien si creien que les TIC/TAC substituirien l’escola tal i com avui la coneixem. És un debat interessant ja que cal que ens plantegem com afectaran les noves tecnologies a l’educació.

Els mestres hem d’aprendre a treballar amb elles, però mai permetre que ens substitueixin, ja que no podem renunciar al factor humà que podem aportar i que sovint esdevé essencial. És a dir hem d’aprendre amb les Tic i no de les TIC. Quan parlem d’aprendre de les TIC, volem dir que aquestes assumeixen el paper del mestre, esdevenint l’únic element necessari per a l’aprenentatge. En canvi, si aprenem amb les TIC, aquestes només són una eina que acompanya durant el procés d’aprenentatge i el mestre assumeix la responsabilitat d’ensenyar als seus alumnes, fent que ells participin d’una manera més activa (cercant i seleccionant informació, dissenyant, creant, resolent problemes...). Quan treballem amb les noves tecnologies al aula cal saber preparar activitats que puguin complementar la nostra explicació, sense eclipsar-nos ni repetir-nos, hem de fer que aquestes eines facin més fàcil la tasca de l’aprenentatge i per conseqüent que motivin a l’alumnat.

Per acabar m’agradaria destacar l’elegància dels participants del debat, però sobretot del grup que defensava que les TIC substituirien les escoles actuals ja que donaven una molt bona imatge tots vestits d’etiqueta.

Com heu pogut deduir jo no crec pas que les TIC , en un futur, substitueixin l’escola, però vosaltres que en penseu?

Laura.

La multiculturalitat

­Bon dia!!!!

Aquesta setmana ha estat una mica moguda. He hagut d’elaborar diversos treballs i realitzar unes quantes exposicions. Precisament avui m’agradaria parlar-vos de la que vaig realitzar dijous. Era una activitat del mòdul Processos i contextos educatius II, titulada Identitat i Territori, la qual consistia en realitzar un vídeo i mitjançant el suport que consideréssim més oportú, realitzar una breu explicació del tema.

El meu grup i jo ens vam centrar en la multiculturalitat i vam tractar d’explicar la seva presència a la societat en la que vivim i a les escoles. Vam decidir treballar aquest tema ja que ens va semblar d’allò més interessant i amb l’objectiu de sensibilitzar a tothom que ho escoltés, de què ha pesar de ser molt diferents tots som iguals i tenim els mateixos drets.

Com ja sabeu la immigració és un tema d’actualitat que genera moltes controvèrsies tant als mitjans de comunicació com entre la població. Catalunya sempre ha estat una societat receptora d’emigrants, fet que es reflexa perfectament si s’observa la gran varietat en la població, respecte la seva procedència geogràfica.

Nosaltres, com a futurs mestres hem d’ensenyar als nostres alumnes a respectar a tothom, hem de transmetre el valor de la igualtat. També hem de saber aprofitar la gran varietat present a les aules, per exemple introduint aspectes d’altres cultures i utilitzar aquestes per aprofundir en certs àmbits del currículum que marca la Generalitat.

Per acabar m’agradaria explicar breument que hem volgut mostrar al nostre vídeo. Primer hem gravat l’entrada d’escolars, per tal de reflectir aquesta multiculturalitat a les escoles. Després amb un mapa mundi i unes nines que representen diferents cultures hem intentat explicar que el lloc de procedència no importa ja que tots som iguals. I per últim hem volgut mostrar aquesta multiculturalitat present als carrers de Barcelona.

Haig de dir que aquesta exposició no va resultar fàcil per a mi, ja que tota jo era un sac de nervis. I si soc sincera, el resultat final no penso que reflecteixi tot l’esforç i treball dedicat; però realment jo vaig intentar fer-ho el millor possible. És veritat que potser els nervis em van jugar una mala passada, però suposo que poc a poc, exposició rere exposició, aquests nervis aniran disminuint, fins al punt, potser, de desaparèixer.

Que passeu un bon dia!!!

Laura.

Babel a l'escola?

Aquest és el títol del debat que vam realitzar dilluns dins l'assignatura de Societat, Família i Escola. Aquesta activitat forma part del programa de l'assignatura i consisteix a realitzar un treball teòric per preparar un debat que realitzem posteriorment.

El tema que vam debatre i els que es faran les properes setmanes, els vam triar a l’inici de curs. Cadascú havia de proposar temes que considerés interessant per realitzar aquesta activitat. Els més repetits van ser escollits i després mitjançant un sorteig vam assignar els temes a cada grup.

Per tal de realitzar un bon debat vam haver d'estudiar la LEC, el currículum d'educació primària i diverses fonts que ens informaven de l'estat actual de les llengües a les escoles. També vam llegir molts articles de premsa i veure vídeos (debats, entrevistes...) sobre el tema en qüestió.

Encara que el debat tant sols va durar un parell d'horetes, vam necessitar moltes més per preparar-lo bé. Però òbviament ha valgut la pena tot l'esforç dedicat.

Uns dies abans de fer el debat la mestra va sortejar quin grup defensaria cada postura. El meu grup ha hagut de defensar l'estat actual i l'altre el plurilingüisme a l'escola, entenent com a plurilingüisme el fet de que s'imparteixin més de tres llengües.

Dilluns, abans de començar el debat era un sac de nervis, però conforme ens anàvem introduint en el tema aquests nervis es substituïen per adrenalina. Quan el vaig acabar tenia la sensació d'estar volant.

Durant el debat em vaig sentir molt còmoda, fet que va permetre que intervingués diverses vegades aportant arguments basats en estudis o documents oficials. No sempre he defensat el meu punt de vista personal, fet que pensava que hem resultaria difícil, però la veritat és que ben aviat vaig ser capaç de posar-me en un paper, tal i com si estigués representant una obra de teatre.

Realment he trobat molt interessant i instructiu realitzar aquesta activitat. A més he d'afegir que en alguns moments, fins i tot m'ho vaig passar d'allò més bé. Realment m'agradaria repetir-ho més endavant, quan potser tinguem una mica més d'experiència i coneixements.

I vosaltres què en penseu: Babel a l’escola sí o Babel a l’escola no?

Laura.

Visita a una entitat d'interès públic.

Una de les activitats de la SAE (Setmana d’Activitats Extraordinàries) consistia en visitar una entitat educativa d’interès públic per tal d’informar-se de l’oferta que fa per a les escoles.

Jo vaig triar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta entitat està formada per: El museu blau, situat al recinte del Fòrum i obert al públic fa pocs mesos; El jardí botànic al parc de Montjuic; El laboratori de natura, situat a l’edifici del Castell de tres dragons al parc de la Ciutadella, però que actualment es troba tancat al públic per remodelació, i per últim, el Museu Martorell, també situat al parc de la Ciutadella i tancat temporalment fins la propera inauguració d’una nova exposició.

El Museu de Ciències Naturals  actualment realitza diverses activitats per a les escoles tant al museu blau com al jardí botànic, però jo em centraré exclusivament en aquelles destinades a l’educació primària.

Al museu blau podem trobar els següents tallers:

-Tot canvia? El llarg camí de la petxina al fòssil.

Aquesta activitat va destinada a nens d’infantil i primer de primària. Proposa el contacte amb materials que suggereixen que la natura canvia de forma constant.

-Atrapem el so? La funció de relació en el món animal.

Destinada als alumnes de cicle superior. Amb aquesta activitat descobriran les estructures especialitzades per captar, interpretar i donar resposta al so; tot observant la importància que té aquest en la vida de tots els animals.

Al jardí botànic podem realitzar:

-Plantes verdes? Estructures i funcionament vegetal.

Amb aquesta activitat introduirem als alumnes de cicle inicial en la descoberta del món vegetal a partir de l’observació i experimentació amb les plantes del JBB. 

-Fem el camí del pol·len? L’aliança d’abelles i flors.

Aquest taller destinat als alumnes de cicle mitjà i superior no es pot realitzar fins al març. El seu objectiu és introduir el mètode científic tot valorant la importància de les abelles en el procés de pol·linització i diferenciant les parts de la flor i la gran diversitat que hi podem trobar.

-Fem la motxilla? Simulació d’una exploració científica.

Durant aquesta activitat orientada als alumnes de cicle mitjà i superior, simularem l’exploració d’una nova illa descoberta al Mediterrani. Això implicarà treballar en equip per decidir què cal fer en tot moment, aprendre a respectar la natura i descobrir, entre altres coses, cóm recollir diverses mostres vegetals, per tal d’estudiar-les posteriorment.

- Viure a les mediterrànies? Estratègies i adaptacions de les plantes.

Destinada als alumnes de cicle mitjà i superior d’educació primària. Vol conscienciar l’alumnat de l’efecte de l’home en la natura, mostrar les adaptacions de les plantes i caracteritzar el bioma mediterrani.

-Res s’aprofita, tot sobra? La circulació i el reciclatge.

Aquesta activitat per als alumnes del cicle superior, permet conèixer millor com funciona el reciclatge i, més concretament, el compostatge. Treballaran els cicles de la matèria i què succeeix amb els residus que genera l’home.

-Sortim de l’aigua? La conquesta de la terra ferma i el paisatge emergent.

Destinada a l'alumnat del cicle superior. Vol simular l’origen i l’evolució de les plantes per tal de tractar temes com el pas de plantes aquàtiques a terrestres i les adaptacions als canvis ambientals, entre altres. Aquesta activitat es realitzarà al Jardí Botànic Històric a partir del mes de març.

- Conservem el verd? Història i actualitat del jardí botànic.

És una activitat orientada als alumnes del cicle superior. La seva finalitat és realitzar un recorregut per la història i les àrees del Jardí Botànic.

Totes aquestes activitats han de ser concertades prèviament via mail (activmuseuciencies@bcn.cat) o per telèfon: 93 256 22 20 de dilluns a divendres de 10 a 14h i d 15 a 19h.

Laura.

El lideratge en l'àmbit educatiu

El lideratge en l’àmbit educatiu és el títol de la conferència impartida pel Dr. Àngel Castiñeira, a la qual vaig assistir el passat divendres dia 18 de novembre i amb la que va concloure la meva SAE (Setmana d’Activitats Extraordinàries).

Els trets més importants a destacar d’aquesta xerrada, serien la descripció de lideratge i la diferenciació d’aquest amb la gestió i la direcció.

El lideratge és un procés dinàmic que permet a un líder dirigir un grup de seguidors per tal d’arribar a un objectiu comú. És molt important que es produeixi una interrelació entre el líder i els seguidors i que treballin junts per tal d’aconseguir un propòsit que satisfaci a tothom.

No hem de confondre el lideratge amb la gestió o la direcció.

La gestió és duta a terme per un gestor que planifica, organitza, coordina, decideix, controla i executa l’acció per tal d’obtenir resultats. Però en aquest cas les ordres, els propòsits i les expectatives són imposades per un organisme superior.

La direcció implica un control i supervisió, és a dir una organització. Per dirigir és necessita tenir poder i autonomia.

En canvi el lideratge es basa en la motivació i la inspiració, és una tasca a la qual cal dedicar molts esforços i energia. És fonamental elaborar un projecte i disposar de poder i autoritat per tal d’autogestionar un grup o entitat.

A les escoles sovint trobem gestors i directors, però gairebé mai observem líders guiant aquestes institucions. Això és degut a que tant les escoles públiques com concertades no disposen de prou llibertat per escollir els seus projectes educatius i com repartir el finançament que reben. Als centre privats aquest lideratge hauria d’estar present en tot moment ja que disposen de total llibertat per prendre les decisions que considerin oportunes, però sovint la persona que pot liderar no sap exercir de líder.

Per acabar m’agradaria destacar la importància que té que cadascú sigui conscient del paper que ocupa en aquesta entrelligada xarxa, que cada centre educatiu conegui on estan els seus límits i que cada funció (gestió, direcció i lideratge) rebi el seu nom i no pas que les confonguem ja que impliquen accions diferents.

Laura.