El llibre de les caricies

Desprès d'uns dies carregant les piles i celebrant els Nadals envoltada de les persones que més estimo, torno per parlar-vos de l'últim dia del semestre.

Va ser un dia especial, diferent, en el qual vaig assistir a unes presentacions sobre el treball d'identitat i territori (del qual os vaig parlar fa uns dies) i després vam realitzar la cloenda del seminari, del primer seminari on hem creat un grup difícil d'oblidar, on ens hem pogut conèixer d'una forma més personal...

El nostre tutor, en Miquel Àngel fa uns dies ens va proposar acabar aquesta aventura amb una activitat que s’anomena el llibre de les carícies. Consisteix en escriure, de cada company, una sèrie de qualitats. Realment, si soc sincera, al principi pensava que era una activitat més i no esperava que la gent fos tant profunda. Quan realitzava les valoracions dels meus companys hem vaig adonar que podia esdevenir una tasca difícil o més aviat complicada, però que esdevenia gratificant poder dir tot allò que jo pensava que era destacable d’ells.

Però realment la millor part d’aquesta activitat va ser quan cadascú va poder llegir el que la resta pensava d’ell. En aquell precís instant totes les nostres cares eren dignes de poder admirar... Personalment hem vaig quedar molt sorpresa de tot el que els meus companys van escriure. Soc una persona força insegura i realment, conèixer tot el que la resta pensa de mi i saber quina impressió deixo ha estat una experiència gratificant, que probablement repeteixi en algun moment de la meva vida...

Ara només hem queda afegir que sempre guardaré el meu llibre de les carícies!!!

I desitjar-vos que acabeu de passar unes bones festes!!! ;)

Laura.