Va de mestres (2)

Bon dia!!!

Avui , tal i com vaig anunciar, os deixo un fragment del va de mestres que tracta sobre les activitats extraescolars dels nens. Crec que és un bon tema de reflexió i m’agrada molt com intentem plasmar-ho els autors del llibre.

“La vida s’ha sobreaccelerat i els adults estem angoixats, perquè ens fa por que els nostres fills i filles perdin el tren de la modernitat, i aquest tren, segons sembla, només passa una vegada a la vida i cada vegada passa més aviat. Aleshores tendim a omplir les agendes de les criatures amb tota mena d’activitats. Dilluns música, dimarts anglès, dimecres plàstica, dijous ballet, divendres esport. Tot ben regulat o ben controlat. No podem deixar res a l’atzar. Els més menuts tenen agendes de primer ministre i, és clar, van de bòlit i l’estrès ja no és una manifestació malaltissa i exclusiva del món dels adults. Si no ens aturem, aviat enviarem al psicòleg una criatura de tres anys profundament preocupats perquè encara no sap nedar.”

Aquest fragment reflexa la meva preocupació sobre la vida dels infants després de l’escola. Actualment penso que hi ha dos tipus de nens: per una banda aquells que tenen agendes de primer ministre, tal i com es cita al llibre; i per l’altra, aquells que es passen les tardes davant del televisor. I, es clar, cap de les dues opcions és apropiada.

La primera crea un estrés en els més petits, ja que al acabar l’escola es dirigeix amb presses cap a l’activitat del dia. La realitzen, no sempre amb ganes ja que sovint trobem infants que fan les extrascolars que els pares creuen més adients sense valorar l’opinió o el desig del nen. I quan acaba ràpidament marxen a casa per acabar els deures o estudiar, dutxar-se, sopar i anar a dormir. Aquets nens no tenen temps per a jugar i descansar, per fer allò que vulguin, ja que tenen programat cada segon del dia.

Respecte els nens que es passen la tarda asseguts davant del televisor he de dir que aquets disposen del temps que necessitin per fer les tasques de l’escola, per dutxar-se i sopar amb tranquil·litat i per jugar. Però generalment dediquen poques hores al joc i moltes més a estar escarxofats davant del televisor jugant a videojocs o veient programes, molt sovint, inadequats per a la seva edat.

L’ideal seria que tots els nens poguessin realitzar alguna activitat que els agrades i millor si els permet realitzar alguna mena d’exercici físic, ja que molts nens d’avui en dia presenten una preocupant desgana a l’hora de realitzar esport. Però no pas tota la setmana hauria d’estar dedicada a aquestes activitats, sinó que cal deixar tardes en les que els nens puguin tenir temps per realitzar les tasques de l’escola i sobretot per jugar, ja que el joc és l’activitat que millor defineix l’infància, és quan els nens poden crear els seu propi món.

Laura.