Va de mestres (1)

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos de Va de mestres, un llibre que he llegit a Seminari i que realment m’ha fascinat.

Aquest llibre està escrit per en Jaume Cela Ollé i en Juli Palou Sangrà. Va dirigit a totes les persones que els interessa l’educació, però principalment per aquells que s’inicien en aquest món, per a futurs mestres com jo.

El llibre consta de molts capítols curts i cadascun porta a la reflexió d'un tema diferent, transcendental o no, de l’àmbit educatiu. Està escrit d’una forma molt propera que sovint m’ha portat a imaginar una conversa entre els autors i jo mateixa, la lectora.

M’agradaria destacar alguns fragments del llibre per això durant els propers dies publicaré un fragment i comentaré la meva tria.

Avui començaré amb un que fa referència a les pors que sorgeixen una vegada t’has graduat.

“Un dia tindràs el títol a les teves mans. Oficialment, seràs mestre. Potser aquest dia et caldrà esforçar-te perquè la paperassa oficial no et sedueixi. Escolta, quan arribi l’ocasió, la veueta que des d’algun racó de dins teu et dirà, plena de seny i tendresa, que amb el títol a la mà l’únic que s’inicia és un camí ple d’incerteses. Però no tinguis por. O, més ben dit, no deixis que la teva por impedeixi que els altres puguin confiar en tu.”

He escollit aquest fragment ja que penso que descriu força bé allò que sentiré quan em graduï i tingui el títol a la mà. Sembla que encara quedi molt de temps per a que això succeeixi, però realment sense pràcticament ni adonar-me’n arribarà el dia en el que hauré d’assolir una tutoria i enfrontar-me allò que més por em fa d’aquesta professió: els pares i la paperassa. Pel que fa a la paperassa potser no podríem anomenar-ho por, sinó més aviat és allò que considero més pesat i avorrit. Realment només és temps i dedicació.

En canvi, les reunions amb els pares si que m’atemoritzen una mica, ja que són ells els que observen amb lupa tot el que realitzes, són ells els que jutgen la teva tasca com a mestre, són ells els que et confien l’educació de les persones que més estimen. És per això que en cap moment han de veure’m nerviosa, dubtar o amb por, ja que llavors deixarien de confiar en mi. Aquest és un gran repte que espero assolir de manera satisfactòria quan arribi l’ocasió, per això valoro molt el poder escoltar a persones que han viscut aquesta experiència i intenten transmetre petits consells per quan tot això esdevingui real, persones com els autors d’aquest llibre o el Víctor, un exalumne de Blanquerna que va participar a la taula rodona que vam presenciar durant la SAE.

Laura.