Va de mestres (3)

Bon dia!!!

Avui os deixo l’últim fragment de Va de mestres. Tracta sobre el que és un mestre, un bon mestre.

“L’ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que pots decidir no actuar com a mestre les vint-i-quatre hores del dia, també és cert que durant aquestes vint-i-quatre i totes les altres vint-i-quatre hores que vinguin al darrere viuràs com a mestre. Això vol dir que miraràs sempre amb una sensibilitat especial els infants i els joves. Això vol dir que sempre buscaràs la manera de fer entenedor per als altres cada un dels aprenentatges interessants que facis en aquesta vida. Recorda, que l’important no és saber moltes matemàtiques o molta llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o a través de la llengua. Un bon mestre sap fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana. Un bon mestre ensenya allò que és, és a dir una manera de fer front a la vida, i és allò que ensenya, perquè pensa l’experiència humana a través de la plàstica, de l’educació física, de la llengua o de les matemàtiques. És per això que afirmem sense cap mena de dubte que has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre.”

Penso que aquest fragment descriu a la perfecció a un mestre, a un bon mestre, que estima i desitja la seva professió. Comparteixo amb els autors totes i cadascuna de les paraules d’aquest fragment. Aquestes em permeten adonar-me’n de que això és el que desitjo ser. De que totes aquelles mirades de complicitat amb un grau de sensibilitat elevat que dedico als infants que passen pel meu davant, de que el fet d’intentar transmetre a la gent que m’envolta tota allò que jo considero interessant i rellevant, no són més que mostres que reafirmen els meu interès i potser també vocació pel que fa aquesta apassionant professió. Professió, però que inevitablement portes a la sang i la qual mai deixes d’exercir, fet que potser en algun moment pot esdevenir un problema.

Jo com estudiant, perquè realment no soc res més que una estudiant, crec que una qualitat imprescindible d’un bon mestre és viure allò que ensenya, tal i com comparteixen en Jaume Cela i en Juli Palou.

Espero que el petit tast que os he volgut fer os hagi agradat.

Laura.