Bon dia!!!
Avui m’agradaria parlar-vos del meu seminari. Però abans cal que os expliqui que és. Forma part dels mòduls contextos i processos educatius I i II. És una classe petita en la qual només som 12 alumnes: la Blanca, la Mireia, la Maria, la Judith, el Genis, el David, el Samu, l’Abel, el Bernat, la Cristina, l’Ariadna i jo.
I el nostre professor, és alhora el nostre tutor, el Miquel Àngel.
Avui m’agradaria parlar-vos del meu seminari. Però abans cal que os expliqui que és. Forma part dels mòduls contextos i processos educatius I i II. És una classe petita en la qual només som 12 alumnes: la Blanca, la Mireia, la Maria, la Judith, el Genis, el David, el Samu, l’Abel, el Bernat, la Cristina, l’Ariadna i jo.
I el nostre professor, és alhora el nostre tutor, el Miquel Àngel.
Cada setmana realitzem dos classes de seminari, és a dir 4 hores, en les que tractem temes relacionats amb altres assignatures, amb lectures que tenen a veure amb la nostra futura professió, etc. Però el nostre seminari és especial, diferent a la resta, nosaltres també parlem de les nostres vides, inquietuds i preocupacions, fet que ens ha permès crear un grup, un bon grup. El semestre que bé seguirem tenint seminari, però el tutor serà un altre i els companys també variaran, fet que hem provoca certa tristor ja que crec que serà difícil que algun cop tornem a coincidir tots.
Per tal de fer un petit “comiat”, la setmana que ve a l’última hora de seminari celebrarem el Nadal i entregarem als nostres companys “El llibre de les carícies”. Aquest llibre consisteix en escriure qualitats dels nostres companys de forma anònima. El resultat serà que cadascú tindrà el seu llibret on trobarà escrit allò que la resta pensa d’ell, les seves qualitats més destacables, etc. Encara que sembli un treball senzill realment és complicat explicar tot el que penses d’una persona en tres paraules o frases curtes, però contra més esforç i interès li dediquem millors resultats obtindrem. Em fa una mica de por el que diran els meus companys de mi, però estic desitjant poder-ho llegir i alhora veure les cares que posen ells quan llegeixin el que jo he escrit.
Laura.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada