La multiculturalitat

­Bon dia!!!!

Aquesta setmana ha estat una mica moguda. He hagut d’elaborar diversos treballs i realitzar unes quantes exposicions. Precisament avui m’agradaria parlar-vos de la que vaig realitzar dijous. Era una activitat del mòdul Processos i contextos educatius II, titulada Identitat i Territori, la qual consistia en realitzar un vídeo i mitjançant el suport que consideréssim més oportú, realitzar una breu explicació del tema.

El meu grup i jo ens vam centrar en la multiculturalitat i vam tractar d’explicar la seva presència a la societat en la que vivim i a les escoles. Vam decidir treballar aquest tema ja que ens va semblar d’allò més interessant i amb l’objectiu de sensibilitzar a tothom que ho escoltés, de què ha pesar de ser molt diferents tots som iguals i tenim els mateixos drets.

Com ja sabeu la immigració és un tema d’actualitat que genera moltes controvèrsies tant als mitjans de comunicació com entre la població. Catalunya sempre ha estat una societat receptora d’emigrants, fet que es reflexa perfectament si s’observa la gran varietat en la població, respecte la seva procedència geogràfica.

Nosaltres, com a futurs mestres hem d’ensenyar als nostres alumnes a respectar a tothom, hem de transmetre el valor de la igualtat. També hem de saber aprofitar la gran varietat present a les aules, per exemple introduint aspectes d’altres cultures i utilitzar aquestes per aprofundir en certs àmbits del currículum que marca la Generalitat.

Per acabar m’agradaria explicar breument que hem volgut mostrar al nostre vídeo. Primer hem gravat l’entrada d’escolars, per tal de reflectir aquesta multiculturalitat a les escoles. Després amb un mapa mundi i unes nines que representen diferents cultures hem intentat explicar que el lloc de procedència no importa ja que tots som iguals. I per últim hem volgut mostrar aquesta multiculturalitat present als carrers de Barcelona.

Haig de dir que aquesta exposició no va resultar fàcil per a mi, ja que tota jo era un sac de nervis. I si soc sincera, el resultat final no penso que reflecteixi tot l’esforç i treball dedicat; però realment jo vaig intentar fer-ho el millor possible. És veritat que potser els nervis em van jugar una mala passada, però suposo que poc a poc, exposició rere exposició, aquests nervis aniran disminuint, fins al punt, potser, de desaparèixer.

Que passeu un bon dia!!!

Laura.