dissabte, 10 de desembre del 2011

Escola Camí del mig

Bon dia!!!

Avui m’agradaria parlar-vos d’una escola de Mataró que es diu Camí del mig i que vaig tenir el plaer de visitar i conèixer més a prop per tal d’aprofundir una mica en com treballen les escoles l’educació emocional.

És un centre públic on la immigració és molt present, fet que comporta grans diferències culturals. Per això treballar el sentiments, les emocions i l’empatia és una tasca fonamental i necessària.

Quan vaig visitar l’escola vaig poder parlar sobre l’educació emocional amb alguns mestres del centre i membres de l’equip directiu; també vaig assistir a algunes classes dels alumnes de 6é A, i vaig observar la decoració on també les emocions són presents.

L’escola treballa l’educació emocional durant totes les etapes. Tot aquest treball es realitza d’una forma transversal, és a dir no centren les seves ensenyances en una assignatura concreta, sinó que consideren que qualsevol moment pot ser bo per treballar les emocions del seu alumnat i iniciar-los en l’aprenentatge social.

Durant l’estada al aula vaig poder observar com els nens eren capaços d’expressar els seus sentiments en tot moment sense cap tipus de vergonya, a pesar de la meva presència. Això demostra que els mestres són capaços de transmetre a la perfecció la importància que tenen les emocions i, encara més, el fet de respectar els uns als altres.

Una de les eines que utilitzen per treballar l’educació emocional és el racó de les emocions. On podem trobar els passos que cal seguir quan un es troba enfadat, neguitós o si té un problema que no sap com resoldre. Al costat d’aquest racó sempre hi ha una cadira on els nens seuen per meditar i reflexionar. Quan han trobat el problema que els preocupa l’escriuen en un paper i l’enganxen a aquesta cadira i quan el resolen, individualment o en grup, llencen el paper. Quan algú està assegut a la cadira la resta no el molesta, ja que valoren molt aquesta activitat. Aquest objecte els permet reflexionar, pensar en els seus sentiments, les preocupacions i els problemes, per això li tenen un gran respecte.

Un altre projecte que ens agradaria destacar és la cura d’un ou durant dos dies. Aquesta activitat la van realitzar els mateixos alumnes que hem conegut, durant el curs anterior. La seva tutora comentava amb molt d’entusiasme els resultats d’aquesta experiència. Molts nens van deixar de jugar a futbol a l’hora del pati per tal de cuidar el seu ou, d’altres van escollir amb cautela qui el cuidaria quan ells no podien, etcètera. Com era d’esperar no van sobreviure els 25 ous, però òbviament la finalitat d’aquesta activitat no era la supervivència de l’ou; sinó que el que l’equip docent del centre pretenia era crear un sentiment d’empatia en els seus alumnes, és a dir que aprenguessin a posar-se a la pell dels altres.
És difícil que persones tan petites i que generalment encara no han tingut temps de viure moltes situacions diferents esdevinguin empàtiques, ja que no tenen suficients experiències, ni pròpies ni vistes en pel·lícules o televisió o fins i tot llegides en una novel·la, que puguin assimilar a allò que li succeeix a l’altra persona.

En aquesta escola sovint analitzen els punts forts i els que han de millorar tant individualment com quan treballen en grup. Recorren moltes vegades al treball cooperatiu ja que els permet treballar aspectes com l’empatia o el sentiment de grup. Valoren molt els sentits, especialment el tacte i el contacte visual i per això intenten que els alumnes aprenguin a utilitzar-los, ja que transmeten una major confiança i proximitat al l’hora d’expressar els pensaments més íntims. Realitzen programes d’escolta activa. I per suposat, fomenten i treballen el respecte, respecte entre alumnes, per a la comunitat i per a tot allò que els envolta. En definitiva, intenten aportar als seus alumnes un aprenentatge social, més humà. Tot això ho fan mitjançant projectes que encara que es repeteixin mai obtindran els mateixos resultats, ja que depenen molt de cada alumne i de les necessitats del grup.

La visita a aquest centre ha estat molt important per a mi, ja que m’ha ensenyat algunes formes de transmetre als meus futurs alumnes la gran importància de les emocions i m’ha permès recordar que qui primerament ha de treballar per obtenir una societat més humana i justa són els mestres.

Només vull afegir que he pogut conèixer moltes metodologies més, però ja os las presentaré d’una forma més detinguda.

Per últim, m’agradaria saber que en penseu vosaltres de l’educació emocional a les escoles.

Laura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada