Elogi de la feblesa

Bon dia!!

Avui vull parlar-vos de l’Elogi de la feblesa, una lectura molt interessant que em van encarregar a classe.

L’Elogi de la feblesa és una obra d’Alexandre Jollien, on es mostren els sentiments i pensaments de l’autor, un jove amb paràlisi cerebral. Explica diverses situacions i moments de la seva vida mitjançant un diàleg amb Sòcrates. L’objectiu d’aquesta conversa és mostrar el punt de vista que té l'Alexandre sobre la diferenciació entre normal i anormal, i fer que el lector prengui conciència d’ aquesta diferenciació.

Personalment penso que és una obra molt interessant ja que ens permet reflexionar sobre els conceptes de "normal" i "anormal". Aquestes paraules són inevitablement utilitzades més del compte en la societat en què vivim. Però realment... què estableix el límit entre allò normal i allò anormal? Crec que tot allò considerat anormal no és més que el què ens diferencia, però no té perquè ser pitjor o negatiu. Generalment atribuïm l’anormalitat a allò diferent a nosaltres, sense tenir en compte que tots som diferents i que és impossible determinar un exemple d'allò que és normal que satisfaci tothom.

Un altre aspecte sobre el que m’ha fet reflexionar el llibre,  és la gran dificultat en que pot esdevenir per a altres persones l'aconseguir una cosa que nosaltres tenim a l’abast. El fet simple de poder anar a la Universitat per l’Alexandre Jollien esdevé tot un repte, és un fet difícil d’aconseguir. Però ja no em vull fixar només en les persones que presenten discapacitats, sinó que també cal mirar a la resta del món; hi ha països en que accedir a la universitat no és una preocupació perquè en tenen d'altres més importants, com què menjaran o fins i tot si podran menjar alguna cosa.

Aquest llibre m’ha fet reflexionar una vegada més en les grans desigualtats de la societat i sobretot en el fet que valorem molt poc tot el què tenim, sense pensar que no tothom ho té tan fàcil. Són coses que sabem, però que poques vegades pensem detingudament i des d’aquí m’agradaria convidar-vos a reflexionar sobre això i a que valoreu molt més tot el que teniu, perquè realment som uns privilegiats.

Laura.